El Arte Cristiano, empresa dedicada a la fabricación de esculturas de molde, se fundó en Olot (Girona) en 1880 de la mano de Joaquim Vayreda, Josep Berga y Valentí Carrera.
Miquel Blay i Fàbrega. Olot.Escultor indiscutible. Assistí a l'Escola de Dibuix en temps de Berga i Boix. Als 14 anys entrà d'aprenent a el "Arte Cristiano", estant-hi fins als 21anys. A la vegada feia de model al Centre Artístic. El 1893, als 26 anys, retornà a Olot, essent ja un escultor de renom. A finals de la dècada dels 90 fou un esclat d'èxit,
Va realitzar treballs de caire monumental. D'aquesta època és el grup "La Cançó Popular" per la façana del Palau de la Música Catalana.
Celestí Devesa Pinadella 1868-1935, escultor i professor de dibuix de l'Escola de Belles Arts d'Olot. (Girona)
Marian Vayreda i Vila, nasqué el 1853. Va rebre lliçons de dibuix al Centre Artístic d'Olot. El 1873 s'incorporà a l'exèrcit carlí. El 1876 viatjà a Paris, entrant al taller del Pintor Gérome. Interessant-se sobre tot pels pintors barrocs del Louvre. El seu interès pictòric no anava paral•lel amb Joaquim el seu germà. A la tornada es va matricular a la Llotja de Barcelona. Preferí l'ensenyament de Claudi Lorenzale, genuïnament natzarè i de l'art medieval.
La seva obra anava dirigida a glorificar el protagonista: un sant, un rei, un devot...la consigna de Torres i Bages: "Catalunya serà cristiana o no serà". La seva pintura plasma vivesa els costums i, dins d'aquest grup destaquen les seves obres, "Lo Salpàs", "Un combregar a muntanya", "Quietud" o el "Ball del Gambeto a Riudaura".
L'Escola d'Olot - Joaquim Vayreda i Vila va néixer accidentalment a Girona l'any 1843. El 1860 anà a Barcelona on va romandre fins a 1868. En aquest període continuà la seva formació artística amb el mestre Ramon Martí i Alsina, que li va permetre conèixer les noves tendències del paisatgisme francès i la llibertat de pintar a l'aire lliure i ja apareix explícitament la seva personalitat plàstica ben definida, dominant la composició i disposició de formes. L'any 1871 viatjà a Madrid i a París, acabant-se de fixar les seves conviccions artístiques. A partir de 1885 fins a la seva mort, les teles mostren un síntesi perfecta entre la natura, el paisatge i la figura. Segurament que aquestes obres es poden catalogar entre les millors de l'Escola d'Olot. Sent un dels mes destacats paisatgistes del segle XIX.
Interior Santuari de la Mare de Déu del Tura.
Santuari del Tura.- En la donació que fa Carles el Calp a l'abat Racimir, de Sant Aniol d'Aguja el segle IX, el 872, compren el lloc d'Olot i la seva antiga església de Santa Maria.
No s'anomenaria del Tura fins el segle XVI.
El disseny de l'altar major, així com de tot el conjunt de l'interior i les seves pintures, és degut a Joan Carles Panyó.
El temple fou destruït el 1936 i en la dècada de 1940 fou reconstruït. Les pintures foren restaurades per l'artista olotí Jaume Casas i Sargatal.
Les diferents imatges escultòriques foren reproduïdes pels escultors olotins Narcís Salgueda i Àngel Vila.
L'Eccehomo, que resistí la desfeta de 1936, és de l'escultor barceloní Ramon Amadeu i Grau, i fou modelat abans de 1782.
Olot (Girona)
Interior Església parroquial de Sant Esteve. -S'esmenta per primera vegada l'església de Sant Esteve l'any 987.
La consagració com a parròquia fou en l'any 1116.
La façana actual, però, es de principis de segle XIX.
L'altar major i l'altar del Santíssim Sagrament foren dissenyats per Joan Carles Panyó i Figaró, entre 1827 i 1828. Panyó també pintà les escenes de la passió de les parets laterals de l'altar del Santíssim.
La imatge escultòrica del crucifix és obra de l'escultor barceloní Ramon Amadeu i Grau.
El 1941 es van inaugurar les obres de reconstrucció de després de la guerra, les quals van ser dirigides per l'arquitecte Manel de Solà Morales.
D'Amadeu és també el conjunt escultòric de la Verge dels Dolors i el Crist a la seva falda.